La morte non è nel non poter comunicare ma nel non poter più essere compresi
¦ gruppo di ricerca ¦ euromeduniversity ¦ scuola estiva ¦ eventi ¦ contatt¦

CONVEGNI INTERNAZIONALI
2018 Pasolini e il '68 | 2019 Pasolini e la Cultura Spagnola

Critical Dictionary of Social Sciences: Pier Paolo Pasolini

Retrat literari de Pasolini.- Petit, prim, nerviós, amb mala entrada, em va ser presentat per Giancarlo Vigorelli, després de la projecció de la pel·lícula. El recordo molt bé, perquè, dins de la seva presència insignificant, s’endevinava una personalitat considerable i  una certa fortesafisica. Tenia, en aquell moment, quaranta-dos anys. Portava una camisa florejadai es posava i es treia –com un tic- unes ulleres negres. Darrere hi havia uns ulls mès aviat grans, amb unes pupilles fosques i dilatades. Tota la seva personalitat –de cara enfora- es concentrava en el triangle del ulls, sostinguts per uns pòmuls potents, i la davallada xuclada de les galtes cap a una barbeta sòlida, lleugerament incisiva. El front i els cabells eren corrents, no determinants en el rostre. Els ulls, la mirada, eren, en canvi, poderosament inquietants. Per dir-ho abruptament: la inquietud de la mirada era semblant a la dels seus amics homosexuals del subproletariat urbà. Això se sap o no, es coneix o no, em va dir un dia un amic a qui no cal esmentar, perquè ell sí que ho sabia. L’esguard de Pasolini era el de l’alerta i la fugida, però això era fugaç. Res mès no traïa la seva pertinença al milieu de la “cacera” nocturna, de la poderosa inexorabilitat que el feia freqüentar els xicots de Corso Vittorio i dels porxos de la Stagione Termini, o d’altres innombrables llocs de la Roma incerta o predelinqüent. Qui no ha conegut la crida salvatge del sexe –el túnel nocturn de les grans ciutats- no entendrà potser la fugaç inquietud de la seva mirada: salvar-se depèn de l’atzar; la ignominia, tambè. És el repte lunar, la incertessa de la fortüitat: darrere hi ha una passió incontenible, la vocació del suïcida –social o real. Els ulls de Pasolini traïen, però, moltes altres coses, entre elles la intel·ligència i la comprensió ràpida, la subtilesa i una enorme curiositat. (Castellet, Josep M., Retrats literaris, Barcelona, Edicions 62, 2018)





  • Pagina aggiornata il 10 febbraio 2019
https://www.youtube.com/watch?v=ZJukEXaPsK0


Disperata vitalità: Román Reyes  ·   Lo scrittoio: Silvio Parrello  ·  Le Ragunanze: Michela Zanarella
Pier Paolo Pasolini: La Ragione de un Sogno
Lingua Scritta della Realtà · Dov'è andato ora Pier Paolo Pasolini? · Poesía sotto forma di dubbio

*
 


GALLERIE
Gruppo di Ricerca


Progetto Pasolini

Spazio Interattivo


Io sono una forza del Passato. | Solo nella tradizione è il mio amore. | Vengo dai ruderi, dalle chiese, | dalle pale d'altare, dai borghi | abbandonati sugli Appennini o le Prealpi, | dove sono vissuti i fratelli. | Giro per la Tuscolana come un pazzo, | per l'Appia come un cane senza padrone. | O guardo i crepuscoli, le mattine | su Roma, sulla Ciociaria, sul mondo, | come i primi atti della Dopostoria, | cui io assisto, per privilegio d'anagrafe, | dall'orlo estremo di qualche età | sepolta. Mostruoso è chi è nato | dalle viscere di una donna morta. | E io, feto adulto, mi aggiro | più moderno di ogni moderno | a cercare fratelli che non sono più. (Poesia in forma di rosa, 1964)

io so ...

Io era nato per essere sereno, equilibrato e naturale: la mia omosessualità era in più, era fuori, non c'entrava con me. Me la sono sempre vista accanto come un nemico. non me la sono mai sentita dentro.
(Lettere a Silvana Mauri, 10 febbraio 1950)


Alberto Moravia
Bernardo Bertolucci
Sandro Penna
Giorgio Bassani
Carlo E Gadda
Renato Guttuso

* Román Reyes, Silvio Parrelo, Michela Zanarella y Giuseppe Lorin (Foto de ©Paloma Criado)

Der Zeit ihre Kunst, der Kunst ihre Freiheit - Europa, Fin-de-Siécle: Pensamiento y Cultura - A la Época su Arte, al Arte su Libertad

 Filosofia e Scienze Sociali · Filoofía y Ciencias Sociales - Philosophie et Sciences Sociales - Philosophy and Social Sciences